Altra vegada els noms

Ja em sap greu caure en la temptació de tornar a parlar de noms i cognoms, però resulta que el tema és inesgotable i, a més, és divertit: ara mateix acabo de saber que un dels agents que espiaven alts càrrecs de la Comunitat de Madrid es deia Oreja. Si avui torno a la qüestió és perquè he llegit a la premsa aquest titular inquietant: “Mas-Colell manté Castellà al capdavant d'Universitats”. Per un moment he cregut que el conseller havia sucumbit al dictat espanyolitzador del ministre Wert, però la lectura de la notícia sencera m'ha aclarit que no es tractava de res relacionat amb la llengua, sinó del cognom del secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, que amb una inoportunitat manifesta es diu Antoni Castellà. Es tracta d'un militant d'Unió Democràtica que ha estat confirmat en el càrrec. I ara que parlem d'Unió, no resulta adequat el cognom de Duran per a un senyor que fa trenta anys que dura? Diuen que el nom no fa la cosa i, per tant, tampoc no hauria de fer la persona, però hi ha cognoms que sembla que imprimeixen caràcter.

També seria divertit, si no fos indignant, això que li ha passat al veí d'Esclanyà Josep Vilalta. Segons explica el Diari de Girona, aquest bon home volia catalanitzar el nom de José del seu document d'identitat i per això va fer tots els tràmits pertinents. L'ensurt l'ha tingut quan ha vits que el seu carnet l'identificava com a Josep Antonio Pedro, noms extrets de la seva partida de baptisme. Es veu que a Madrid hi ha un anònim funcionari malèvol que es dedica a fer aquesta mena de bromes; no fa gaire que una dona, desitjosa de canviar el nom d'Ermesinda pel d'Ermessenda, es va trobar inscrita en el nou carnet com a Ermessenda Dolores Eulalia, en aplicació estricta del principi “si no quieres caldo, dos tazas”. Tot plegat fa pensar en un vell acudit de quan van capgirar el cognom del nét de Franco. Un home es presenta a l'oficina de torn i demana per canviar-se el nom. Preguntat com es diu, respon: “Wenceslao Mierda”. El funcionari, comprensiu, es compromet a buscar-li un nom més discret. Quan li lliura el nou carnet s'adona, estupefacte, que li ha posat José Mierda (amb perdó).