‘Boudoir'

Si aneu a l'Espai Gironès de Salt hi veureu, a més de molta gent, com sempre, i moltes rebaixes, una exposició de fotografies que es titula Retrats de valor i de bellesa. Encara que estigueu a punt de comprar-vos el jersei de la vostra vida, us hi heu d'aturar (o si de cas aneu a buscar el jersei i, tornant, mireu les fotos). A cada retrat hi veureu una persona coneguda amb una o dues dones anònimes. La Lloll Bertran, la Carme Ruscalleda, en Joan Pera, en Martí Gironell, en Rafael Faixedas, en Carles Xuriguera, l'Àngel Llàcer... s'han deixat retratar, generosament i ben a gust, al costat de dones que estan patint o que ja han superat un càncer de mama. La iniciativa és una suma feliç de la Fundació Oncolliga de Girona i l'estudi de la fotògrafa Nicole Gulau, que ha volgut fer una sessió de fotografies boudoir amb aquestes dones. Ja sabeu que boudoir en francès vol dir tocador, i la fotografia boudoir és l'art de retratar les dones mostrant el seu costat més femení, íntim, divertit, sensual, sexy... La Nicole en sap molt: demanava a les dones que miressin a la càmera i les incitava, jugant jugant, que traguessin allò de més íntim que tenien: les fotos són magnífiques i les dones estan esplèndides. A les dones normals sovint ens incomoda que ens facin fotos; no ens agradem prou i som molt severes amb la nostra imatge. Doncs ara imagineu-vos si estàs passant per un càncer de mama... Però a aquestes dones valentes una cicatriu de més o de menys no els arruga l'esperit, i les fotos ens les mostren segures, seductores, serenes... Guapes, perquè el coratge dóna bellesa.

Dissabte s'acaba l'exposició i se subhasten les fotografies. Us recomano que hi aneu, que la causa s'ho val. Jo mateixa el dia de la sessió em vaig mig transformar i, a les ordres de l'equip, vaig pujar a sobre d'una taula, em vaig descalçar i em vaig embolicar una boa de marabú al coll. I ben contenta. Perquè, com deia una meva amiga, “si no cal, no cal, però si cal, el que calgui”. I pel càncer sí que cal.