Somnis
El sociòleg francès Michel Wierviorka té publicat un estudi que explica com augmenten les ganes de somiar que tenen els humans. Somiar és gratuït, fàcil i cada dia va a més. És el dret de creure que són possibles coses irrealitzables. Serveixen per aparcar la crua realitat del moment.
El sociòleg afirma que és un pràctica sana. Fa anys ho cantava enèrgicament Lluís lLach: “Somieu. És clar que sí, somiem constantment. Espereu massa. És clar que sí. Hem après a esperar i ho esperem tot...”
Amb tota dignitat hi ha molts ciutadans que somien que Catalunya sigui un estat i poder viure-hi. Com n'hi ha d'altres que somien quedar-se allà on són, i d'altres que no somien res.
El del català és un somni de fa segles, que s'ha incrementat darrerament sense que ningú sàpiga com acabarà i com serà el despertar. Un somni útil per comprovar les veritables intencions. Comprovar es el pols ciutadà per, algun dia, despertar en un món més feliç.
La ciutat de Madrid també somia, com passa en d'altres llocs del mon.
El seu somni es organitzar els Jocs Olímpics de 2020. Políticament, encara que totes les administracions tinguin el mateix color polític. Ara mateix és l'única aposta unitària del govern central, la comunitat autònoma i l'Ajuntament. L'eix central del poder municipal i autonòmic amb vista que el Partit Popular pugui guanyar les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 2015. Un avantatge per al PSOE, que si guanyés seria perquè Madrid no hauria obtingut els Jocs Olímpics.
En el suposat cas que el dia 7 de setembre d'aquest any el Comitè Olímpic Internacional no designi Madrid com a seu dels Jocs Olímpics de 2020, Madrid s'enfonsa. S'haurà acabat l'únic somni que tenen, amb la negativa internacional. Sortirà més corrupció, draps bruts i l'Ajuntament i la comunitat autònoma es tiraran públicament els plats pel cap.
Fins aleshores, els organismes respiren pausadament en un compàs d'espera, fins que 7 de setembre hi hagi el veredicte.
Val a dir que ara Madrid té més possibilitats que en d'altres ocasions. Per les retallades pressupostàries arreu del món, el projecte olímpic pot perdre interès per a la ciutat organitzadora. Els costos són elevats i el rendiment a llarg termini.
Madrid creu que aconseguiria un abans i un després dels Jocs. Catalunya, encara que el projecte sigui més ambiciós, també creu que tot plegat seria molt diferent amb un estat propi. Que continuïn els somnis...
