No vull que et casis

Xavier Bongibault és gai, però no vol casar-se. De fet, això no seria cap notícia: deu haver-hi molts altres homosexuals com ell, com també hi ha molts heterosexuals que opinen igual. No tothom és de la classe de tropa, com va escriure monsenyor Escrivà de Balaguer parlant del matrimoni, i, consegüentment, no tothom aspira a casar-se. De fet, entre els que no ho aguanten i els que no se'n surten, avui, fa l'efecte que els que estem casats som estranys. Hem tingut sort, ja ho reconec. O mala sort, com deuen pensar també molts. El cert és, però, que la gent es continua casant, tot i que quasi tothom reconegui que en altres èpoques el matrimoni ha tingut més prestigi. Tornem, però, a Bongibault. El que ens estranya no és que no es vulgui casar, sinó les raons que dóna per estar en contra que pugui casar-se cap gai o cap lesbiana. “Pensem que un nen necessita un pare i una mare per evolucionar correctament, no tots els homosexuals compartim la idea de la minoria sectària que ens domina i que defensa que gais i lesbianes volem tenir el dret al matrimoni i a l'adopció.” Bongibault, doncs, hi renuncia. I està bé. Potser no ens posaríem d'acord sobre què vol dir que un nen evolucioni correctament, però si li sembla que ell no ho faria prou bé, diu molt al seu favor que es vulgui retirar d'aquesta, diguem-me, cursa d'obstacles. Que vulgui retirar-ne, però, també tots els que no són heterosexuals costa una mica d'entendre. Ja sé que no és una feina senzilla, però potser alguns gais o lesbianes se'n sortirien. Bongibault és un líder gai, viu a París, lidera l'associació Plus Gays sans Marriage –Més Gais sense Matrimoni–. Sort que és francès: si fos d'aquí baix i opinés així parlant de Catalunya, molta gent diria que és un botifler. Jo mateix he entrat en una plana de cristians gais que el critiquen. I em reconforta: no perquè pensi que no té dret a defensar el que creu, sinó perquè em semblava que no era capaç d'entendre el que deia. I, saben?, això també m'amoïnava.