‘El mejor alcalde, el rey'

És una obra de Lope de Vega que recordo de molt menut, tan menut que només m'ha quedat el nom del “fementido Don Tello”, noble gallec, que es va endur una florida donzella promesa a un galant minyó. Aquest se les va emprendre cap al rei de les Castelles, va explicar-li la feta, el monarca es va enrabiar i va dir que se n'anava cap a Galícia. Algú de la cort li va dir que hi enviés algun alcalde i sa majestat va respondre que “el mejor alcalde, el rey”. Arribat a Galícia va fer justícia i fins no sé si va fer de padrí de bodes d'aquell parell.

Bella història que, tanmateix, fa rumiar. La monarquia castellana estava tan centralitzada que el rei hi feia de jutge; al nostre Aragó no hauria calgut, hi havia el justicia mayor de Aragón. Sense fer-s'hi embolics la cosa és clara, els reis de Castella centralitzaven el poder, a la nostra banda el seu poder era frenat per institucions.

Isabel que li deien Catòlica tenia un urc de govern del qual s'escapava el Ferran també el Catòlic. A poc a poc els reis castellans convertits en reis d'Espanya esdevingueren més i més centralistes. Felip IV va provar-ho, Felip V ho fou a la francesa, Carles III a la despòtica il·lustrada. Així arribem fins als Alfonsos Borbons. Amb l'Espanya centralitzada se'n sortien com podien fins el rei d'ara, que va ser prou guilla per engalipar el Franco. De rei va fer un bon paper amb la transició i va guanyar galons amb el Tejero, però a poc a poc s'ha quedat tancat en un nom tan simbòlic a la madrilenya com la Sarsuela. No sé pas si li expliquen res i em temo que no en fan cabal. No estranyi que el pobre xicot es busqui esgambi borbònic, però malament rai si s'atreveix a caçar un elefant. I els qui estafaven milions i milions van tenir les penques d'escandalitzar-se.

Ara missenyora la reina ha esverat la verbena de la Paloma perquè ha fet Nadals a Harrods i no al Corte Inglés.

Pensant-hi bé, i sense que calgui parlar del Tribunal Constitucional, mai les Espanyes havíem patit un centralisme com el d'ara, no és el d'un home ni el d'una institució, és tota una ciutat.

I així la ballem.