En contra de l'excel·lència
Les escoles de negocis i el món econòmic busquen l'excel·lència empresarial. No m'agrada l'expressió. Puc acceptar que Messi és excel·lent jugant a futbol o que un arquitecte també ho sigui, però em fa angúnia pensar que es busquen empresaris excel·lents. Excel·lir és distingir-se dels altres per la seva superioritat –segons el diccionari– i, si apliquem l'expressió a l'empresa, em fa l'efecte que es busquen superdotats en algunes matèries, quan el que l'empresa demana és un conjunt de qualitats, que sumi talents específics, però també humans. Messi i Ronaldo són excel·lents jugant a futbol, però el segon és un fatxenda, una característica que no és positiva, precisament, en el món de l'economia. I segurament cap dels dos seria un bon empresari o un bon pastisser.
La premsa ha informat del fitxatge d'Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid, per una empresa de caçatalents –head-hunters– catalana. Creuen que la senyora Aguirre és excel·lent? Jo no la voldria ni per tancar els llums quan s'acaba la feina. Segur que és molt intel·ligent, que té un alt quocient intel·lectual i que és llesta, però a Catalunya que no hi posi els peus, després de com ha parlat de nosaltres. No dubto que l'empresa que l'ha contractat en traurà profit, però serà fora de casa nostra, en tot cas. O en alguna empresa catalana que voldrà demostrar que el seu compte de resultats no té res a veure amb la pertinença a una comunitat.
Un bon empresari, un bon treballador, ha de ser bona persona, abans que res. Després li hem de demanar que conegui l'ofici, que posi il·lusió en la feina i esforç en el treball. Potser serà superior als altres –excel·lent, segons la definició–, però no per cap virtut congènita, sinó com a conseqüència de tenir una personalitat equilibrada i pel fet de trobar-se còmode en la feina que està fent. L'experiència que he tingut en els resultats de les empreses caçatalents no ha estat precisament engrescadora. Es tendeix a valorar més l'executiu agressiu que no pas l'executiu amb paciència i bones relacions humanes.
Van ser els americans –com sempre– els que van introduir el terme en el món econòmic. Es busca l'excel·lència a Harvard, Princeton, Berkeley, i els empresaris es disputen els cervells privilegiats que surten amb honors d'aquelles universitats del saber. Ho entenc. Però sé que els responsables de la major catàstrofe econòmica dels darrers 75 anys –l'actual crisi econòmica– eren majoritàriament graduats amb grau d'excel·lència d'aquelles escoles americanes o de les europees. Es van mantenir en el primer nivell de coneixements i d'audàcia, però es van deixar arrossegar per la cultura de la cobdícia i per l'estupidesa. Un empresari excel·lent ha de ser prudent i humil.
Una cosa és un projecte ambiciós per a l'empresa i una altra de ben diferent l'ambició personal, de guanys infinits.
