Canvis semàntics casuals?

Amb la declaració sobiranista feta ahir (23 de gener) encetem un nou camí significatiu dins l'escenari internacional. Setmanes abans, però, la RAE anunciava que canviarà el significat del mot referèndum amb vista al 2014. En la versió actual: “Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.” En la nova versió: “Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu.”

La introducció del concepte de “decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu” per definir l'àmbit que ocupa el terme referèndum és prou rellevant. Quan en un tribunal hi ha divergència d'interpretació sobre un concepte, un dels criteris que s'apliquen, a més de la jurisprudència, és la definició del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola. Aquesta “menudalla” no ho és pas si entrem en conflictes competencials, ja que la Constitució Espanyola reserva en l'article 149.1 la competència exclusiva de convocatòria de referèndum a l'Estat.

A dreta llei, però, un tribunal espanyol també hauria de tenir en compte la definició del diccionari oficial de l'IEC, que té el reconeixement acadèmic de l'Estat, que ho defineix així: “Votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per a donar suport a una persona o a una mesura política.” Fixem-nos que la definició catalana se centra en el pronunciament i en el suport, i tenim com a objectes una qüestió, una persona o una mesura política.

Tant en el DIEC com en la nova definició de la RAE ja no apareix la idea de ratificació del poble, i l'Acadèmia Espanyola introdueix el concepte “decisions polítiques” perquè casualment, i només casualment, Catalunya vol fer un referèndum sobre la independència. De fet, la segona part de la nova definició de la RAE és una foto a mida real del referèndum pel dret a decidir del 2014. Una definició constitucionalista i genuïnament espanyolista.

Però com que un tribunal ha de considerar el marc internacional, i més encara si del que es tracta és de jutjar la competencialitat de Catalunya per decidir el seu futur com a país dins la Unió Europea, la mateixa comunitat hi té molt a dir, una comunitat amb un paper rellevant i decisori a l'hora de respectar la voluntat de tot un poble.

El diccionari americà Webster's defineix referèndum com a “the principle or practice of submitting to popular vote a measure passed upon or proposed by a legislative body or by popular initiative”. (Traduirem per als ineptes i inútils presidents espanyols: “Principi o pràctica de sotmetre a votació popular una mesura aprovada o proposada per un òrgan legislatiu o per iniciativa popular.”)

Fixem-nos que la definició americana és més oberta, més laxa. La qüestió de fons, però, és que rere la nova definició de la Real Academia hi ha la voluntat política d'intercedir a favor de l'Estat en una hipotètica consulta sobiranista per part de Catalunya. El canvi de definició, amb l'eliminació d'“actes administratius” o la “ratificació del poble”, no respon a arguments estrictament acadèmics o científics, sinó a uns altres que precisament qüestionen sobrerament la imparcialitat i el rigor d'una acadèmia sustentada econòmicament per l'Estat, és a dir, i de moment, també pels catalans. Catalunya ja és un subjecte polític i jurídic sobirà i volem que sigui també un estat d'Europa i del món. Què esperem?