Merkel descobreix els límits de la popularitat

Amb la popularitat no n'hi ha prou, ni tan sols després de set anys de lideratge indiscutit. La cancellera Angela Merkel va topar diumenge amb els límits dels seus superpoders, justament davant la resurrecció del que podia haver estat el cadàver polític de les eleccions a la Baixa Saxònia: el seu soci liberal. Unes setmanes enrere, al Partit Liberal (FDP) del seu ministre d'Economia i vicecanceller, Philipp Rösler, se li pronosticaven resultats propis de forces marginals, entre un 2% i un 3%, que l'haurien deixat sense escons i, pitjor encara, haurien desfermat les necrològiques avançades de cara a les generals del setembre vinent.

Merkel es va posar les piles. En el congrés de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), al desembre a Hannover, va fer una mena de declaració de fidelitat a l'FDP que va estranyar als mitjans de comunicació alemanys. Era un pronunciament ferm i sense embuts a favor de la repetició de l'actual coalició de govern amb l'FDP de Rösler, amb l'argument que aquest ha estat el millor govern que ha tingut Alemanya des de la reunificació (1990). Ho va dir ja encetada la campanya de la Baixa Saxònia, i ho va repetir en una declaració al Parlament. Aquest ha estat un dels seus eixos en els mítings del land, governat fins ara per una coalició entre la seva CDU i l'FDP.

Ahir, l'endemà de la derrota –per un escó– de la seva coalició al land, Merkel va canviar el discurs. La CDU lluitarà per la seva victòria, no per donar suport als seus aliats, va dir, com si ja estigués convidant altres partits –per exemple, els Verds– a ser els socis de la seva hipotètica tercera legislatura. O als socialdemòcrates a tornar al format de gran coalició amb què es va estrenar el 2005.

Merkel sap ara que popularitat no equival a superpoders. Per exemple, superpoders per fer ressuscitar un mort polític, l'FDP, que de la situació de teòrica misèria va passar al 9,9% gràcies, segons diuen, als vots “deixats” per la CDU. El transvasament d'electors va ser tan evident que vol deixar de fer préstecs. L'FDP no té la cursa guanyada, raó per la qual ahir mateix, en comptes de llançar coets, va decidir repartir competències i enviar un veterà, Rainer Brüderle, a lluitar per les generals. Ningú, ni l'FDP, no es creu que Rösler hagi salvat el partit, per més que el deixin continuar de líder nominal. Merkel, mentrestant, es reforçarà. En els vuit mesos que li queden de legislatura, sap que haurà d'afrontar el bloqueig continu de l'oposició a la cambra alta. Acaba de perdre un altre land i d'encaixar la desena pèrdua de vots en unes regionals –de les catorze que hi ha hagut des que és cancellera–. A partir d'ara, lluitarà per la seva pròpia reelecció, i no la de ningú més.