Atrapats en el laberint
la passada legislatura?
Segons l'enquesta del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), els ciutadans de la Catalunya d'avui dubten menys que alguns polítics, opinadors i mitjans de comunicació sobre què cal fer en el futur immediat. Diu l'enquesta que una majoria dels catalans (el 60%) està d'acord que el Parlament aprovi una declaració sobiranista. Un 69% dels enquestats volen que s'acabi convocant el referèndum d'autodeterminació proposat en la resolució 742/IX del Parlament de Catalunya, aprovada el 27 de setembre de 2012, sobre l'orientació política general del govern. Aquesta resolució, concretament l'apartat 3, es plantejava que davant “el moment excepcional que viu Catalunya dins el procés per a esdevenir un nou estat d'Europa, el Parlament de Catalunya creu que és imprescindible de reforçar les estructures i els instruments d'estat amb l'objectiu de garantir la cohesió social, el progrés econòmic i la normalització i el foment de la llengua i la cultura pròpies. En particular, és imprescindible treballar per a dotar Catalunya d'un instrument perquè els ciutadans puguin ésser consultats sobre el futur del país. Aquest instrument s'ha de construir des de la pròpia legalitat i legitimitat del Parlament de Catalunya. Alhora cal defensar la vigència i aplicabilitat de la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, i continuar els treballs per a regular les consultes populars no referendàries, ambdues com a instruments perquè els ciutadans puguin expressar llur voluntat”.
Aquella mateixa tarda de votacions al Parlament, també es va votar una altra resolució, presentada conjuntament per CiU i ERC, per reclamar una consulta sobre el futur de Catalunya “prioritàriament” dins la pròxima legislatura. Aquesta resolució, la darrera que la cambra va votar al debat de política general, va obtenir el suport de gairebé dues terceres parts dels diputats. El text de la resolució i els resultats de les votacions de cada punt van retratar els grups de la cambra abans del 25-N. Els ho detallo: “1. El Parlament de Catalunya reconeix i celebra l'enorme èxit de la multitudinària manifestació que va tenir lloc a Barcelona el passat 11 de setembre, sota el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», i fa pública la seva voluntat de recollir i desenvolupar els anhels que hi van expressar els ciutadans de manera massiva i pacífica.” [Votació: 85 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en contra (PPC i C's) i 25 abstencions (PSC)]. “2. El Parlament de Catalunya constata que, al llarg dels darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació de l'Estat espanyol per fer-hi encaixar Catalunya sense haver de renunciar a les legítimes aspiracions nacionals, a la voluntat d'autogovern, ni a la continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya amb l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes negatives són avui una via sense recorregut. Catalunya ha d'iniciar una nova etapa basada en el dret de decidir.” [Votació: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en contra (PPC i C's) i 26 abstencions (PSC)]. “ 3. El Parlament de Catalunya expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí i que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.” [Votació: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en contra (PPC i C's) i 26 abstencions (PSC)]. “4. El Parlament de Catalunya insta el govern, les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, dialogant amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que els ciutadans de Catalunya puguin determinar llur futur col·lectiu en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i convivència democràtica, i sense cap mena de coacció.” [Votació: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en contra (PPC i C's) i 26 abstencions (PSC)]. “5. El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una consulta, prioritàriament dins la pròxima legislatura.” [Votacions: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, Laporta i Maragall), 21 en contra (PPC i C's) i 25 abstencions (PSC)].
S'adonen que el debat d'ahir al Parlament sobre la declaració de sobirania ja s'havia fet en acabar la passada legislatura? No creuen que després del resultat del 25-N no calia tornar-hi? La crisi política a Catalunya no se soluciona amb declaracions que no tenen cap valor jurídic. L'enquesta del GESOP apunta una dada interessant: que un 62,9% dels catalans –el que es correspon aproximadament amb la distribució parlamentària actual– sosté que en el cas que el govern central mantingui el seu rebuig a la consulta proposada per Catalunya, aquesta s'hauria de celebrar igualment. El poble està decidit, doncs, i vol ser consultat. Doncs anem per feina! El problema és, si de cas, que la crisi política, especialment del partit majoritari de Catalunya, redoblada per l'eufòria partidista del primer grup de l'oposició i el desconcert del segon, ens fa perdre temps. Entre alegries i fracassos, ningú no ha assimilat encara el terrabastall del 25-N. Si en comptes d'improvisar i repetir la mateixa votació un dia i un altre, cal que algú s'assegui a pensar i a dissenyar el camí a seguir. Cal donar profunditat al procés sobiranista. Potser llavors sortiríem victoriosos d'aquest laberint envitricollat i grotesc per poder dir, com Salvador Espriu, “Salvo el meu maligne/ nombre en la unitat./ Enllà de contraris / veig identitat.” I política.