A l'abast de la mà

Certament el president Mas no ha obtingut el resultat que esperava, i potser lamenta haver-les convocat, però per al país les darreres eleccions al Parlament, en ser efectivament plebiscitàries, han clarificat moltes coses i ens permeten extreure força conclusions, si assumim que les condicions que la Unió Europea va imposar a Montenegro quan va dur a terme el seu referèndum d'independència (un mínim d'un 50% de participació, i una victòria del sí com a mínim del 55%) serien les mateixes que s'exigirien a Catalunya. Aquestes condicions ja varen ser criticades al seu moment per múltiples raons, però tenen dos avantatges clars: que són un precedent i que, en cas de victòria del sí, aquesta és incontestable (més d'un 55% a favor, amb menys d'un 45% en contra!).

D'una banda, quan es faci la consulta, podem comptar com a vots positius tots aquells vots que ara s'han atorgat a CiU, ERC, la CUP i SI. I com a vots negatius, els del PP i C's. Un darrer bloc que es dividiria entre les dues opcions seria el constituït pel PSC i ICV, així com els entregats a tots els altres partits minoritaris no explícitament mencionats en aquest article.

Però és que, a banda d'aquests vots, cal comptar que, al referèndum, hi haurà uns 750.000 votants addicionals als d'ara, o potser més. Efectivament, la mitjana de participació a sis altres països europeus que han dut a terme referèndums d'independència és del 84%, mentre que la participació en les darreres eleccions al nostre Parlament ha ranejat al 70%. Una participació tant més elevada no repugna l'intel·lecte, atès que si hi ha una votació que ha de despertar el màxim interès és la del referèndum per la independència del país a on vius. I és poc agosarat afirmar que aquests votants addicionals possiblement tindran un perfil més espanyolista, poc o molt, que la mitjana dels que varen votar en aquestes eleccions, si considerem que hi ha un diferencial de prop d'un 10% entre les abstencions, a tall d'exemple, de comarques com ara Osona (22%), el Pla de l'Estany (22%) i el Priorat (21%), d'una banda, i el Baix Penedès (37%), el Baix Llobregat (31%) i el Barcelonès (31%), de l'altra.

Prenent en consideració aquests votants addicionals, el bloc del sí garantiria un 41% dels vots totals del referèndum (26% CiU, 11% ERC, 3% CUP i 1% SI), i el bloc del no, un 17% (11% PP i 6% C's). Això deixa un 42% dels vots totals (12% PSC, 8% ICV, 4% altres minoritaris i 17% de nous votants) com a indecisos a repartir entre el sí i el no. I ja s'entén que hi ha infinitud de combinacions possibles, segons la fracció de vots al sí que pressuposem per a cadascun d'aquests grups, i que no té cap sentit intentar buscar resultats exactes, quan es poden fer tantíssimes combinacions.

Però sí que podem extreure la següent conclusió qualitativa: hi ha molts escenaris realistes que donarien una victòria al sí, malgrat que també n'hi ha molts que donarien la victòria al no. Com a exemple, i per simplificar, un cas a on un de cada tres votants del bloc dels indecisos votés pel sí, el sí guanyaria el referèndum amb un total del 55,0% pelat dels vots totals.

O sigui que s'haurà de lluitar per tots i cadascun dels vots fins al darrer segon, i la victòria dista molt d'estar garantida o clara. Però, alhora, i de forma esclatantment engrescadora, és també ben clar que la victòria és, ara sí, ben bé a l'abast de la nostra mà (Montenegro va guanyar el referèndum només amb un 55,5% a favor i va esdevenir feliçment independent).