Pla / Espriu

Amb motiu de l'Any Espriu s'ha remarcat que les dues presències més populars de la literatura catalana del segle XX, Pla i Espriu, no podien tenir personalitats més dissemblants ni projectes literaris més antagònics. Segurament això donaria per a una tesi doctoral. A vegades, però, i en l'espai d'una columneta de diari, una anècdota pot exemplificar l'essència de la disparitat de tarannà i de model de llengua de l'un i l'altre. Potser val la pena que la transcrigui tal com li vaig sentir explicar al poeta Enric Badosa fa uns quants anys. Badosa era membre del jurat del premi Lletra d'Or. L'any 1956 l'havia guanyat Espriu. L'any següent el guanya Pla. En aquesta ocasió, Pla seu, durant el sopar de concessió del premi, al costat del guardonat en l'edició anterior, Espriu. Badosa fa notar que l'home de Llofriu ha begut whisky amb certa prodigalitat tot esperant el sopar. Hieràtic i circumspecte, Espriu menja amb parsimònia i de manera curosa. Pla es mostra més interessat en el got que no pas en el plat. En un moment determinat, Pla passa el braç pel respatller de la cadira d'Espriu i deixa anar una frase en veu ben alta i posant èmfasi en cada element de l'oració: “La finestra és verda.” Silenci general. Pla acaba de fer una declaració de principis sobre la seva visió del món i de com la prosa d'un escriptor l'ha de reflectir amb precisió i claredat. Els presents comprenen la magnitud de la batalla. Espriu segueix intentant empassar els aliments fent veure que no ha sentit res. Quan Badosa visita el poeta de Sinera dies després, Espriu encara sent viva la provocació que havia patit a cau d'orella. La va viure, li explica, amb el terror afegit de pensar que aquell homenot ebri podia vomitar al seu damunt en qualsevol moment, potser mentre sentenciava que no hi ha més cera que la que crema i que la primera obligació del prosista és descriure el món amb precisió i seguint l'ordre natural dels mots: “La finestra és verda.” Diferents com eren, Pla i Espriu van posar fonaments sòlids per al creixement i la diversitat de la literatura catalana contemporània.