de set en set
Decidirem
El dia d'ahir va ser un dia històric, transcendent pel futur del nostre país. La majoria del Parlament ha dit que som subjecte polític i jurídic sobirà. I ho som perquè volem ser-ho, com qualsevol nació del món.
El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. Un dret individual i col·lectiu a decidir lliurement la condició política, ho diu la carta de Nacions Unides de 1945.
Com diu un amic avui, “la democràcia al món fa un pas molt important i la societat catalana en som els protagonistes”. I és en aquest dret que em reconec com tants pobles dels qui professionalment he parlat, civilment he defensat.
I és des d'aquí que ha arribat el moment de poder dir que no entenc que hi ha qui es reivindica d'esquerres i català i no és capaç en un moment com l'actual de tenir la dignitat i fortalesa de posar-se al costat d'un dret inalienable. El dret a decidir. Perquè avui d'això anava la cosa.
No puc compartir abstencions crítiques ni negacions obtuses.
I és aquí on comença un altre importantíssim camí a fer. El de veure com tota aquesta societat civil crítica, en el sentit més constructiu de la paraula, amb la qual he compartit lluites i anhels per pobles i societats oprimides, s'afegeix al dret legítim del poble de Catalunya a emprendre el camí de la llibertat i de la justícia social. Des de la negociació i el diàleg, per causes com són els drets de palestins o sahrauís, que han estimulat i justificat l'acció d'organitzacions com Amnistia Internacional (per posar un exemple), organitzacions ben diverses de drets humans, cooperació o pau, hauran de comprometre's amb el dret de Catalunya a poder decidir democràticament el seu futur.
És la nostra pròxima assignatura pendent. La que ha de permetre que la societat civil compromesa amb els drets humans manifesti públicament que, com ja ha manifestat el Parlament, també està pel dret inalienable de l'autodeterminació.