Vergonyes pròpies

Dia rere dia, els mitjans de comunicació de la propaganda oficial, particularment TV3 i Catalunya Ràdio, ens fan arribar consignes partidistes amb l'objectiu que els catalans exercitem el dret a blasmar a tort i a dret Madrid i les seves polítiques centralitzadores. No vull pas dir que en molts casos no tinguin raó i, en aquest sentit, desgraciadament són molts els exemples que palesen una vergonyosa presa de pèl si no es tracta d'una indissimulada voluntat d'enfrontament en tota regla. A les comarques gironines les promeses incomplertes pel que fa a les obres de l'N-II en són una mostra ben evident d'unes polítiques nefastes i contràries al sentit comú i, a la ciutat de Girona, la indefinició pel que fa al futur del parc Central, les obres del segon túnel i l'eliminació del viaducte posen en evidència les mentides i el menyspreu del govern del PP envers els soferts gironins. Una vegada, però, descarregada l'adrenalina pels despropòsits de la capital del regne, no hauríem de mirar també el melic de les nostres pròpies misèries? Que jo sàpiga, les obres d'arranjament de la ben anomenada “carretera de la vergonya” són competència del govern de la Generalitat de Catalunya. El darrer mort ha estat una jove de Bescanó i hom es pregunta quants n'hi ha d'haver perquè el govern dels millors mogui fitxa més enllà de les recents declaracions de bones intencions del conseller Santi Vila que ell mateix sap que es quedaran en res. Què se n'ha fet, dels projectes de variant de Bescanó, o d'Amer? Els usuaris d'aquesta carretera es queixen amb raó però ningú no els fa cas, segurament amb l'esperança que les boires del sobiranisme esvaeixin cap a Madrid les ires del gironí emprenyat. Però no és només aquesta la carretera oblidada. En quin calaix s'ha quedat el projecte de l'anomenada “anella de les Gavarres”? I la variant de la Bisbal? En aquest cas no poden dir que no hi hagi plànols fets, ni informes mediambientals, ni projectes precisos. No hi ha diners, diran, i probablement tindran raó, però el més greu és que tampoc hi ha voluntat de fer allò que tocaria fer. És clar que sempre és més fàcil que els mitjans oficials marquin el camí del quilòmetre 0 que no pas criticar el govern del qual cobren a través dels impostos de tots els ciutadans. I els ajuntaments, Diputació, consells comarcals i altres organismes gironins? Per què no critiquen aquestes mancances pròpies assenyalant la responsabilitat del nostre govern? La resposta és tan evident que, francament, fa pena.