No tot és vàlid
És evident que només els autoritaris poden qüestionar el dret que els ciutadans tenen de manifestar-se i protestar. Però també és evident que només un autoritarisme disfressat de tons populistes pot negar el dret que tot ciutadà té de criticar algunes protestes. Escric això perquè, tant pel que es va veure a la legislatura anterior com pel que s'ha començat a veure en aquesta, el president Artur Mas tindrà l'agenda intervinguda per un organitzadíssim calendari de protestes i concentracions que el perseguiran igual que l'ombra al cos. Mas inaugura l'eix transversal, i les botzines dels automobilistes que circulen per la carretera no paren de sonar. Mas assisteix a qualsevol acte, i ha d'entrar per la porta petita o del darrere per eludir els manifestants irats. En tot moviment públic Mas ha de portar sempre un cordó policial que el protegeixi dels que protesten. Ja sé que a diferència de l'Alícia (em refereixo a l'Alícia entranyable, la de Lewis Carroll) no vivim en terra de meravelles. I ja sé que després d'aplicar la política de retallades que Mas ha aplicat, el president sap que les protestes que ha de suportar i esquivar van, com aquell qui diu, “amb el càrrec”. Però els tons, les acusacions, les formes i els continguts d'algunes protestes també ens obliguen a interpel·lar certs manifestants i, sobretot, a plantejar-nos si és just aquest assetjament a Mas. Per exemple: en la concentració ciutadana davant la seu del PP en protesta pel cas Bárcenas, els manifestants van cridar consignes en contra del PP i, of course, com un automatisme del guió, van aprofitar el viatge per carregar contra CDC, acusant-la de formar part de la mateixa estirp corrupta. Només un populisme cec i/o amnèsic pot entonar que l'única culpable de corrupció és la dreta. Dimecres passat, durant la jornada de debat sobre la declaració de la sobirania de Catalunya, uns dos-cents agents dels Mossos d'Esquadra, armats amb pancartes escrites en castellà i banderes espanyoles (que original, que trencador, que revolucionari!), van protestar davant del Parlament contra Mas i les retallades. “En Suiza está nuestro dinero” és un dels càntics que, en al·lusió a Mas, van entonar els agents. Es pot ser indecent per convicció, per entrenament o perquè et teledirigeixen. Però convé recordar que qualsevol ciutadà té la responsabilitat (moral, civil i penal) de no difamar. I molts ho fan velats per vergonyosos passamuntanyes. No tot és vàlid, en contra de les retallades.
