Noves terres del comú

Segles enrere, parlo de tres o quatre-cents anys enrere, la gent que vivia en el territori que ara trepitgem tenia accés lliure a molts espais públics. Els terrenys públics eren molt més extensos que en l'actualitat, incomparablement més extensos, i tothom se n'aprofitava. Podien ser àmplies extensions de boscos on es podia trobar fusta i llenya, sempre escassa, o bé caçar-hi i recollir-hi glans o altres fruits. També eren garrigues i terrenys erms, o bé prats, o llocs bons per fer-hi entrar les ovelles a pasturar. Eren les terres comunals, terres que pertanyien a la comunitat, i n'hi havia a zones de muntanya i a les vores dels rius de la plana, o als marges i a les zones inundables dels estanys i aiguamoixos, que eren molt nombrosos. Als estanys i als rius es pescava, de les pedreres se n'obtenien les pedres amb les quals s'aixecaven cases... No acabaríem mai de fer la llista dels beneficis que els nostres avantpassats obtenien d'aquests espais que eren de la comunitat i que la història va anar passant a mans de particulars, fins a arribar al dia d'avui, que només són importants en alguns llocs, com és el cas dels boscos comunals del Ripollès o el massís del Montgrí a l'Empordà. Les formes de vida d'avui no tenen res a veure amb les d'aquells temps, és clar. Ara vivim immersos en la denominada societat de la informació i és precisament en relació amb aquesta matèria que caldria obrir un gran espai, crear una nova font de riquesa i oferir-la a tots els ciutadans. Em refereixo a la immensa quantitat d'informació que està en mans de les administracions públiques. Informes sobre tota classe de qüestions, estudis, estadístiques, cartografia, fotografies i documents de tota mena resideixen en els arxius i en els sistemes informàtics de les administracions, i amb les noves tecnologies cada cop és més fàcil posar-los a l'abast de tothom. Afegim-hi l'enorme quantitat de conferències, cursos i materials didàctics que es generen a les nostres universitats i centres de formació públics i imaginem que tot això estigués a l'abast dels ciutadans per gaudir-ne, per aprendre o per tenir més informació sobre els seus drets, i de les empreses per crear riquesa. En altres països fa temps que treballen en aquesta direcció. Aquí tot just estem començant. Hem d'aconseguir que les administracions obrin a tothom la informació pública, un patrimoni comú infrautilitzat i tan necessari per al ciutadans de principi del segle XXI com ho eren les terres comunals per als nostres avantpassats.