“Quan s'enceti ja el curarem...”

Els serveis socials estan sent les grans víctimes de la crisi, i les retallades afecten l'atenció a les llars d'infants, a les persones amb discapacitat o a la gent gran. Per exemple, a la Seguretat Social es recepten uns bolquers per a les persones que tenen incontinència que no serveixen per a res, ja que vessen, traspassen... cosa que esdevé un greu problema per a la gent que no es pot valer per si mateixa. M'expliquen que, exposat aquest greu inconvenient a una metgessa, la seva resposta va ser: “Quan s'enceti ja el curarem...” És versió de sala d'espera d'un CAP de poble, però és una actitud desaprensiva. I em fa pensar en la relació que mantenim amb la gent gran: com hi connectem, què fem per complaure'ls, per estimar-los d'una manera humanitària... De la vellesa, de l'amor i de la mort en parla amb gran sensibilitat la pel·lícula Amor de Michael Haneke. Hi ha un moment definitiu quan una infermera pentina l'Anne (extraordinària Emmanuelle Riva), que ha patit un atac de feridura, fent-li unes estrebades que no toleraria cap persona que es pogués valer. L'escena és una síntesi de com no s'ha de cuidar una persona malalta. Al cap d'una estona, en Georges (immens Jean-Louis Trintignant), que s'ha enfadat amb la filla perquè volia hospitalitzar la seva mare (on millor que a casa!), acomiada sense contemplacions la insensible infermera i li diu que espera que quan sigui gran no es trobi ningú com ella. La noia intenta defensar-se, l'insulta i se'n va ofesa. Però el públic entén la reacció del desconcertat Georges, que, de viure una plàcida vida d'octogenaris amb la seva dona, passa a cuidar-la en cos i ànima. És un film sense concessions, real com la vida mateixa. Quants han optat per ingressar en una residència els seus avis, els seus pares, per estalviar-se netejar-los la merda? Com és que a vegades metges i/o infermeres tenen tan poca sensibilitat davant el dolor? I aquesta descurança es pot estendre a altres col·lectius que maltracten a la gent gran aprofitant la seva vulnerabilitat. Penso en aquell tristíssim succés de la nit de Nadal, quan la policia va recollir a les quatre de la matinada una parella d'ancians que el seu fill i la jove havien fet fora de casa. Es pot ser més inhumà, més malànima, més malentranyat...?