Chiapas

Fa poc més d'un mes el deliri d'alguns va fer que fos notícia un suposat anunci maia que vaticinava la fi del món. Havia de ser el 21 de desembre. Els qui coneixen una miqueta més la cultura centreamericana m'han explicat que el que preveuen, com a mil·lenaris experts en astronomia, és una nova alineació d'estrelles que marquen canvis de cicle.

Ahir vaig tenir la sort de poder parlar amb un home d'acció. Un jesuïta mexicà de cognoms bascos, la genealogia del qual es perd en època de conqueridors: un més entre els indígenes de Chiapas. Deixeble del bisbe dels indis, Samuel Ruiz, mort ara fa dos anys, i que va participar en la revolució pastoral, als 70, i més tard zapatista, als 90, en defensa de la justícia social a l'estat centreamericà.

Pepe Avilés m'explica que aquell 21 de desembre el canvi de cicle maia va manifestar-se en una mostra de fortalesa de l'exèrcit zapatista. 40.000 homes i dones van sortir als carrers de la regió, en una posada en escena autoreivindicativa, amb els punys alçats “en senyal de pau”. Caldrà estar pendents d'aquesta reaparició del zapatisme, comandat encara per Marcos, en una acció que a aquesta banda de l'Atlàntic no ha tingut cap altaveu.

El govern mexicà acaba d'anunciar un pla contra la fam i els zapatistes no se'l creuen. Fa uns anys l'església va mitjançar entre els zapatistes i el govern per mirar de fer els canvis estructurals que la regió necessita. Forçar el caciquisme a reinvertir en la regió, permetre als indígenes condicions comercials i socials dignes per poder mantenir el seu sistema de vida i oferir les oportunitats i serveis que com a govern cal que garanteixi. Chiapas avui és més pobre que després del fracàs d'aquelles converses. Els indígenes reclamen canvis estructurals. De moment aquest vespre, al Palau Robert de Barcelona a les set, i convidat per Mans Unides, en Pepe explicarà com de clarivident és la cultura maia, i com de necessaris els canvis a tantes parts del món. Jo no me'l perdria.