Gestors de l'anticorrupció
Michel Foucault va escriure que no hi ha cap ideologia que per ella mateixa garanteixi l'aplicació absoluta de la justícia o la bondat. Creure el contrari significaria confondre allò humà amb allò diví. Significaria substituir la perfectible ideologia dels humans per una teologia dogmàtica, una aposta molt perillosa perquè aquests tipus de teologies tendeixen a considerar més important el seu propi assentament que no pas la vida concreta i palpitant de les persones. El “Todo por la patria” que senyoreja a les casernes de la Guàrdia Civil seria un exemple palmari d'aquesta macabra exaltació teològica.
Estem lacerats per les principals utopies del segle XX (feixisme, nazisme, comunisme, anarquisme, dogmatisme religiós...), que van acabar essent autèntiques indústries de la destrucció i la mort. Ara només els amnèsics o els impostors poden ser capaços de reivindicar solucions absolutes, salvífiques, completament eradicadores del mal.
Aquest preàmbul mínim resulta indispensable per emmarcar tota reflexió al voltant del càncer de la corrupció institucional. Però també resulta indispensable per afrontar un discurs populista emergent, que, sense matisos, iguala política amb llicència per a la corrupció. Tant és així que, avui, a la barra del bar o al gabinet de feina, és impossible no trobar individus que després d'haver practicat corrupció i abusos en les seves activitats de caire privat es converteixen en paladins de la santedat tot criticant la corrupció i els abusos dels... polítics. En aquests temps revolts i incontestablement tèrbols, la corrupció ja és una categoria política i moral de ple dret. Més ben dit: la gestió ideològica de la corrupció ja és un dels principals objectes de desig, un imperatiu de subsistència política i de puresa moral. En paral·lel a tots aquells governants que han pervertit la seva responsabilitat social i han robat impunement, s'està alimentant un altre monstre: el del ciutadà que, tot vociferant contra la corrupció, amaga públicament vicis privats i, al mateix temps, formula propostes de caire totalitari. Molt de compte amb els gestors polítics i morals contra la corrupció. Rere el discurs anticorrupció, s'hi poden amagar molts éssers desaprensius. Rere la gestió política de l'anticorrupció, com han assajat Alícia Sánchez Camacho i Ciudadanos aquesta setmana quan van intentar escenificar que l'hàbitat natural de la corrupció és el nacionalisme català, s'hi poden ocultar moltes atrocitats.
