Esclavistes

Quentin Tarantino ha afirmat, a propòsit de la seva darrera pel·lícula, Django desencadenado, que ha volgut treure a la llum la qüestió de l'esclavatge perquè havia estat amagat de l'imaginari hollywoodià. La gran fàbrica de somnis que ha colonitzat l'inconscient del planeta, quan ha hagut de crear un gran relat sobre la història dels Estats Units, ha amagat un tema que era escabrós i ha provocat que la figura del traficant quedés esborrada. En llegir les declaracions de Tarantino sobre l'esclavatge, ens hauria de sortir de forma inevitable una pregunta: qui va portar els esclaus als Estats Units?

Si gratem una mica en la documentació històrica trobarem que la qüestió ens toca molt de prop, a tots nosaltres. Els traficants més actius d'Europa venien de la península ibèrica i eren catalans, espanyols i portuguesos. Malgrat que el tema ha estat investigat per molts historiadors, és una qüestió amagada i tapada de l'inconscient col·lectiu. Els esclaus que treballaven per a les grans plantacions del sud dels Estats Units –com ara Candieland, a la pel·lícula de Tarantino– eren comprats a Cuba o Veneçuela a uns traficants que els havien comprat en vaixells que provenien de la costa catalana, d'Andalusia o del País Basc. Des de mitjan any 1789 fins a l'any 1820, els vaixells catalans varen portar prop de 30.696 esclaus, la xifra va augmentar vertiginosament quan, després del 1838, la Gran Bretanya va prohibir l'esclavatge marítim. Malgrat la prohibició, els vaixells catalans que sortien dels ports del Maresme i de Sitges varen continuar enriquint-se. Si busquem la documentació de qui hi havia al darrere del negoci, podrem trobar, tal com ha documentat Juan Antonio Piqueras al llibre La esclavitud en las Españas, que la reina Maria Cristina de Borbó va ser obligada a exiliar-se pels negocis foscos que tenia amb el seu espòs, Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, o que Leopoldo O'Donnell, president del govern espanyol entre el 1858 i el 1863, va guanyar molts diners en sobres de 51 pesos que rebia per cada esclau desembarcat a Cuba. La llista és molt àmplia i ens recorda que l'existència d'un món tèrbol lligat a la corrupció política i els negocis no és nou. La història més fosca també és història. Recordar-la també és un dret i una forma de lluitar contra la desmemòria.