Exquisidament democràtica

El passat 23 de gener del 2013, diada en què es va aprovar al Parlament de Catalunya la Declaració de Sobirania i pel Dret a Decidir, ja es pot considerar una jornada clau dintre de la història col·lectiva de casa nostra; ja hem superar una etapa. Aquesta declaració, plenament democràtica, és el millor antídot contra la demolidora piconadora nacionalista espanyola que promou el govern central amb molta virulència. De fet, la millor expressió que definiria el que és –i com es va parir– aquesta resolució sobirana seria la d'exquisidament democràtica. Sense cap mena de dubte, la polidesa del procés ha estat/està essent exemplar, encara que les circumstàncies externes actuals; és a dir, el mal ambient social que causa la crisi estructural i la corrupció, provoca que no es pugui arribar a tot arreu, i que, mantes vegades, fa la sensació que no s'avança, tot caient en un pessimisme (gairebé antropològic) totalment fora de lloc.

Superada la primera estació, es pot dir que entrem en la part del procés més complexa (més complicada). Ara ens calen instruments, eines per concretar l'acte de sobirania que els nostres representants democràtics van aprovar: que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà. Ara cal aconseguir mecanismes per exercir, de debò, la sobirania. No hi ha dubte que, en el fons, l'objectiu és la voluntat de la ciutadania, aquest és el gran valor, el gran fonament de la democràcia. Perquè, si la nació es defineix per la voluntat de ser dels seus ciutadans, el dret a decidir és el dret de les persones i dels pobles a ser sobirans. És la proclamació de la voluntat popular com a instrument. En aquest present tan dur, injust i turbulent que ens ha tocat viure és bàsic, indispensable, vetllar per la cohesió social: mantenir-nos com un sol poble. Cal conjugar esperança amb justícia social i progrés econòmic. Hem de decidir; podem decidir, veritablement, el nostre futur polític i vital. Cal convertir el dret en acció; ens fa falta disposar d'estris útils per lluitar amb eficàcia contra les xacres destructives, en forma de desigualtats, atur i corrupció, que amenacen d'ensorrar-ho tot. Podem i volem, d'una forma exquisida, encara que no serà fàcil; però és més possible que mai: el futur és a les nostres mans. Hem de demostrar al món sencer que a Catalunya la democràcia és forta i viva.