S'ho mereix

El tema de la corrupció política m'ha tingut ocupat tota la setmana. Un amic em va fer arribar el vídeo de la sessió parlamentària de dimecres passat. Em va dir “no t'ho perdis”. Volia que me'l mirés detingudament. I així ho vaig fer. El resultat ha sigut fatal. Amb raó em va dir “no t'ho perdis”, perquè m'he perdut. No sé on sóc. Vaig veure el vídeo detingudament, tal com m'aconsellà, i he quedat força més que detingut: bloquejat, he quedat, si haig de ser sincer. El senyor Rajoy es va treure la careta. I diria que es mostrà tal com és en realitat, i no tal com el pinten. El vaig trobar cínic i fatxenda. En alguns moments infantil. No li va donar la gana de parlar de l'afer Bárcenas, que era en l'ordre del dia, i no en va parlar. Per pinxo, jo. S'hi va referir per sobre, perquè no fos dit i, al mateix temps, per donar-se el gust de replicar “i tu què”. O bé: “I vosaltres encara més.” No crec que aquesta sigui la millor manera de fer d'un president de govern. No acostumo a parlar de política, no és el meu fort, ho reconec, però entenc que el que està en joc és la moral en la política. La corrupció política és també moral. És una degeneració de la política. Subordinar els interessos generals als interessos del partit vol dir legitimar la corrupció en cadascun dels seus aspectes: prevaricació, suborn, informació privilegiada, legislació a mida i una manca permanent d'honestedat. El seu discurs va consagrar la corrupció. Mostrant un total menyspreu pel Parlament i els parlamentaris, la clau del sistema democràtic. Em pregunto què hi fa una persona no democràtica en un govern democràtic. És com si un papa ateu exercís el primat de l'Església. Més o menys, és així com ho veig. Vaig tenir la impressió que Rajoy vestia de pontifical. I va oficiar en el Parlament la cerimònia de la confusió. Mentre que, en un altre indret, el cardenal Rouco presidia la CEE, com un cap de govern: donant ordres als seus soldats. Aneu i compliu. I si pot ser, no torneu de buit. Tot plegat em fa més por que goig. Conec el pa que s'hi dóna. I l'experiència de veure desaparèixer un Concili democràtic em fa témer el pitjor. La democràcia és sagrada. Si fos factible, demandaria el senyor Rajoy per danys morals. S'ho mereix.