Tu prevariques?

Van aquests dies plens, noticiaris i premsa en general, de casos de corrupció per a tots els gustos i de tots colors: en el camp dels partits, dels municipis, dels països, dels estats, dels palaus, de les reials nissagues, de tonadilleras, etc.

Atès com pinta a hores d'ara el pati per a la gent de baix braç (la immensa part de la població), és lògic que sovint la reacció primària i instintiva d'aquesta tendeixi a la indignació: la de qui, amb raó, se sent estafat per remenacireres sense escrúpols i del tot abjectes.

Ve després, per mica de capacitat de distanciament crític que es tingui, una segona reacció: la joia maligna d'experimentar que, tot i saber com et foten, el marró damunt la taula (la justícia fins a cert punt tanmateix funciona) el tenen ara ells, els de la xoriceria de guant blanc. I t'omple de satisfacció pensar, pobret i alegret com ets, que deixar-se corrompre (sobres, viatges, vestits, regals, etc.) és cosa només de vips i de manaies. Que tu hi ets immune.

Doncs mira, demana't si, en l'humil plànol que et correspongui, tu has mai prevaricat. Parauleta que, a partir del llatí varus (garrell) i varicare (posar-se camatort), té una deriva moral en el sentit de desviar-se del propi deure, de mancar a l'obligació del càrrec que s'exerceix.

Cosa que vol dir qüestionar-te, per exemple, si practiques l'absentisme laboral, si defuges de fer la feina que et pertoca, si fas per encolomar-la a personal subaltern, si fas ús indegut dels mitjans laborals al teu abast, etc.

Qui comença prevaricant esdevé fàcilment corruptible, així que ascendeix en l'escalafó. I tant hi està exposat, individualment, qualsevol quídam amb més de barra que no pas d'ètica, com, col·lectivament, els païsets eixerits que, pel fet de saber-se històricament maltractats, es creuen ara estalvis de bandarreria, de penques i d'aprofitats.

I, aquí, com allí. A fer net arreu doncs!