La força de voluntat

Dissabte passat vaig anar a l'Auditori de Girona. No pas per assistir a un concert, no. S'hi presentava un llibre que és la història, l'aventura, d'una voluntat. Pel títol, Apunta al 10, mai no ho diries, que fa referència al relat d'un somni fet realitat: córrer en el ral·li Dakar. Però quan l'autor, en Sisu Lagares, ho explica, entens que és una manera de dir que aspiris a l'excel·lència, que apuntis alt, ben alt, que siguis ambiciós en els teus objectius, que no t'arronsis, perquè de límits i d'entrebancs ja se n'encarregarà prou la vida, d'anar-te'n posant. Reconec que el llibre ja fa dies que el tinc a casa i que encara no l'he pogut començar a llegir. Però també és veritat que en tinc moltes ganes perquè sé que m'omplirà d'optimisme. I ens fa molta falta. Sentint-lo com explicava entusiasmat que, des de jove, ensorrat sota les mantes del llit de la seva habitació, somniava a través de les cròniques de ràdio que algun dia travessaria les dunes del desert, t'adones que més tard o més d'hora, si te'ls creus, els somnis els acabes veient fets realitat. Però per a això cal haver conreat primer una sèrie de valors com la tenacitat, l'esforç, la confiança i la humilitat. Tots fan falta per tirar endavant projectes i veure'ls créixer o acceptar que no aniran a més, com a la vida mateixa. I en Sisu admet que això li ho va proporcionar el desert. El desert és un miratge tot ell, en el seu conjunt. De fet, és un mirall que et posa a prova a tu mateix, les teves pors i angoixes, manies, debilitats i fortaleses. Un home que coneixia bé el desert, l'autor d'El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry, admetia que el que el fascinava del desert era que en el lloc més inesperat s'hi amagava un tresor, un pou d'aigua. I aquesta és la veritable troballa. Vull entendre que el Dakar va obligar en Sisu a buscar el millor que tenia dins seu, allò que atresorava i que pel que fos no havia emergit a la superfície. Un cop a fora i havent-se demostrat que era capaç d'aconseguir l'objectiu, ja tenia les eines per apuntar tan alt com volgués. Ja els dic que no l'he llegit encara, però m'hi vull capbussar perquè em posseeixi allò que tot ho fa possible: la força de voluntat.