Els ‘altres' polítics
Els escàndols de Bárcenas i d'UDC són les síntesis més recents d'una constant pràctica de corrupció política. La corrupció institucional és un delicte que, a part de l'obvietat de desviar uns recursos destinats al bé públic, posa en escac i mat la noblesa de l'exercici de la política i promou que en l'imaginari col·lectiu s'assenti la idea que tots els polítics són uns corruptes. El fet que, després de dècades de corrupció consumada, no s'hagin generat mecanismes de control suficients per evitar aquest tipus de delicte continuat, deixa la política en un estat d'indefensió, a ran de l'autoritarisme messiànic.
Ara, després que s'hagi generalitzat aquesta pràctica de caça major contra els alts càrrecs polítics, seria poc intel·ligent i poc just oblidar-nos dels altres polítics. Ens referim a aquests alcaldes i regidors de petits (i no tan petits) municipis, que, amb un aire taujà i sovint fins i tot amb una estudiada bonhomia pagesívola, van aconseguir formar un equip de govern “amb bones intencions” per acabar convertint el seu mandat en una mena de regnat napoleònic, on la manca de sensibilitat democràtica es va fondre amb un dia a dia caracteritzat per pràctiques corruptes més o menys (in)visibilitzades i per una primitiva concepció patrimonialista de la política municipal. El desplegament del guió ja el coneixem tots: sospitoses requalificacions de terrenys, aplicació arbitrària de les normatives municipals, nepotisme, cultiu d'una xarxa clientelar i, com a resum general, assumpció del devastat criteri que l'exercici de la política ha de servir primordialment per vetllar pels meus interessos particulars.
Un constructor amic meu va veure com amb l'etiqueta de projecte temerari, un ajuntament li tombava un concurs per a l'arranjament d'una zona urbana. El projecte era temerari perquè era... massa barat! Iposava en evidència l'altre pressupost, molt més onerós, que havia elaborat un constructor amic de l'alcalde i autèntic govern a l'ombra. Tot això ha passat i no pot desaparèixer com llàgrimes enmig de la pluja. En aquesta cacera de notables, seria injust oblidar aquests altres personatges, figures políticament planes però també poderoses, que han provocat estralls allà on han governat, que han gaudit del visti-plau d'una ciutadania que, malgrat tot, continuava votant-los, que han hipotecat el futur de molts dels nostres municipis i han consagrant una pràctica degenerada de la política, allunyada de tota noció de bé públic.
