Vaig estar imputat cinc anys

Hi penso cada dia. Vaig estar imputat cinc anys, des del 23 d'abril del 1984 –dia de Sant Jordi– fins al 19 de gener de 1989. La querella la va presentar el fiscal general de l'Estat. Em feien companyia com a imputats persones tan honorables com el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i empresaris o executius tan honestos com Andreu Ribera, Joan Cendrós, Joan Casablancas, Antoni de Moragas, Antoni Armengol,... fins a 23. Un jutge t'imputa quan li sembla veure indicis d'actuacions delictives. El president de la Generalitat en va quedar al marge el 21 de novembre del 1986, i la resta d'imputats que quedàvem vius –en van morir quatre en aquell període– haguérem d'aguantar dos anys i tres mesos més.

Durant aquests anys, els nostres noms van sortir contínuament als mitjans de comunicació. Tinc dotze gruixuts quaderns de retalls de premsa en els quals alguns diaris ens tractaven de lladres i d'estafadors, altres feien sàvies i enginyoses disquisicions sobre la maldat dels banquers i alguns mostraven la seva compassió. Hi va haver amics que em van dir que confiaven en mi, mentre d'altres, que jo pensava que ho eren, deien que potser sí o potser no. A la meva dona i als meus fills els van dir de tot al mercat i a l'escola. Jo vaig quedar sense feina, sense diners i sense futur. Tenia 50 anys. Els jutges ens van mirar amb lupa el compte corrent personal, els fiscals van demanar dotzenes de testimonis, ens van prendre declaració, i al final res. No hi va haver processament i per descomptat cap judici. No he estat ni processat, ni condemnat, només imputat. Però me'n recordo cada dia.

Potser els temps han canviat. Aleshores i ara hi ha corrupció, però també hi ha polítics i empresaris honestos. En el que no ha canviat la justícia és en el fet que és molt lenta per culpa, sobretot, de la crisi econòmica i de la manca de pressupost.

La gent no entén com Fèlix Millet, que va confessar les malifetes, pot continuar vivint tranquil·lament a casa seva, mentre alguns imputats, presumiblement innocents, han de veure com passen mesos i anys, abans que s'aclareixi la seva responsabilitat. La gent, majoritàriament, creu que un imputat ha fet alguna cosa malament. I la realitat és que potser sí o potser no.

Fa molts anys que Ramon Trias Fargas, economista i mestre d'economistes, parlava del vell sistema castellà de “¡que lo empapelen!”. Era la manera més fàcil de desfer-se d'una persona que molestava, ja que amb la imputació aconseguien el desprestigi i la pèrdua de confiança de l'“empapelado”. Per desgràcia, aquest sistema es manté o pot mantenir-se. N'hi ha prou amb uns indicis. Els polítics i els banquers són els que poden quedar més afectats per aquest sistema, ja que toquen diners i poder. Els culpables, que vagin a la presó. Però els innocents no recuperaran mai el que han perdut. Ho sé per experiència.