Declaracions

Tot són declaracions. Declaracions per aquí, declaracions per allà retraten la situació. Les declaracions de la renda de Rajoy com a antídot infal·lible contra la corrupció. La declaració de sobirania de Catalunya portada al Tribunal Constitucional com a arma de destrucció de les aspiracions independentistes dels catalans. Les declaracions d'uns partits polítics contra els altres partits polítics perquè “i tu, més!”; un dia és per denunciar corrupció, un altre perquè surten les dades de l'atur, i el següent perquè no es pot perdre el costum de culpar els altres del que sigui, que és com es fa la política en aquest estat. Les declaracions dels polítics de cada partit per defensar els seus imputats o processats o condemnats en casos de corrupció. Les declaracions dels mateixos polítics demanant la dimissió dels polítics dels altres partits esquitxats per casos de corrupció. Les surrealistes declaracions de Bárcenas i les contradeclaracions de Trias Sagnier sobre els sobresous en sobre del PP. El declarat tren de vida de la ministra Ana Mato. La declaració pública dels comptes de PP que revelen que tenir un partit polític sí que permet guanyar-se bé la vida, apujar sous en temps de crisi i, a sobre (ja m'entenen), tenir beneficis. Les declaracions de l'advocat del marit de la infanta Cristina per advertir-nos que els jutges volen convertir-lo en un pobre pobre, mentre la parella sembla que sopava al Via Veneto. Les declaracions que haurà de fer un dia o altre Oriol Pujol hagi plegat del partit o no ho hagi fet. Les declaracions de Duran Lleida i l'alcalde Trias insinuant que si els polítics cobressin més no haurien de robar, una bonica manera de posar-se en la pell de la gent normal...

M'aturo aquí, tot i que tots sabem que podria continuar i continuar. I em faig la pregunta: Com s'arregla tot això? Jo era dels il·lusos que fins fa poc pensàvem que amb bona voluntat i unint forces, es podia afrontar més bé la crisi. L'econòmica, la social, la moral. Ara això ja no es pot sostenir. Els que han de ser canviats perquè la situació canviï són els que faran tot el possible per evitar el canvi necessari. Per això temo que, com en les grans crisis, l'únic gir que hi haurà serà el lampedusià: que tot canviï perquè tot continuï igual. Només cal que seguim amb la màxima atenció totes les pròximes declaracions.