Barbes

Des que he començat a sortir a la tertúlia del Daniel Diumenjó que no paro de trobar-me mares i noies, i fins i tot àvies, que em diuen amb una còmica insistència que amb barba sóc més guapo. La veritat, no puc dir que em sorprengui. Schopenhauer ja deia que quan veia un home amb barba li agafaven ganes de trucar a la policia. Davant d'una bona barba les dones tendeixen a reaccionar com nosaltres davant d'un bon escot o davant una faldilla curta –una d'aquestes faldilles que tendeixen a tirar amunt–. Fins i tot en el cas que l'home sigui molt lleig, una bona barba sempre torna les dones indulgents. Les barbes atempten contra l'ordre social, per això si em criden per anar a la tele miro d'anar ben afaitat. A més, jo no vull que les dones em valorin per la barba. Rere una barba sempre hi ha més pa que formatge. El segle XIX, que va ser el segle dels bordells i de la hipocresia victoriana, també va ser el gran segle de les barbes. Els homes que volien donar una imatge de decència i responsabilitat amagaven els seus vicis rere unes immenses barbes i es pot dir que l'ensorrament d'Europa es va anar forjant a poc a poc d'amagat entre aquells pèls tan respectables. Actualment les barbes de guerrer assiri ja no estan de moda. Ara hi ha les barbes casual style d'aquests nois modernets que sempre sembla que vagin en pijama i les barbes alopèciques dels querubins amb veu de flauta que caminen de puntetes per semblar més alts. Cada època té les seves barbes igual que té els seus valors predominants, però hi ha tants estils de barbes com necessitats té la hipocresia. Hi ha la barba aparentment bonhomiosa d'home retorçat que porta el president Rajoy i hi ha la barba de policia nacional que llueix el Jordi Cañas. La gent que porta la barba ben cuidada en general és gent que s'escolta mentre parla. Si la Sánchez-Camacho fos un home portaria barba. Es pretén que la barba és signe de virilitat però més aviat és la màscara d'una insuficiència d'algun tipus, normalment intel·lectual o sexual. A diferència de les dones, un home només pot dir que realment ha triomfat si aconsegueix que el seu esperit faci oblidar el seu físic. La meva aspiració no pot ser una altra.