Són faves comptades
Viure amb discreció
La Mone està segrestada a Somàlia
Quan conduint passo per davant dels rètols que anuncien el nom dels pobles que em trobaré immediatament faig un exercici, gairebé instintiu. Penso: qui conec d'aquell indret? I l'altre dia, passant pel cartell que m'informava que estava a punt d'arribar a Palafrugell no vaig poder evitar pensar en una persona a qui, curiosament, no conec però que els haig de confessar que, molt sovint, hi penso. Penso en el que estan passant ella i la seva família. I no me'n sé avenir. És la Montserrat Serra, la Mone, que des del 13 d'octubre del 2011 està segrestada a Somàlia juntament amb una altra cooperant de Metges Sense Fronteres. Durant tot aquest temps, els mitjans de comunicació i les institucions implicades han respectat la discreció i la cautela que l'ONG sempre ha demanat per no entorpir les feines per alliberar-les. Diu la definició que discreció és la manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé fer, de qui no diu sinó allò que convé dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. I això és el que l'entorn i la família pel bé de la seva filla compleix escrupolosament des del primer dia. Però com es viu amb discreció un fet així? Ha de ser impossible fer la teva vida com si no passés res quan, de fet, no saps què passa. No saber quan estàs àvid d'informació és com no poder beure quan estàs assedegat. Com s'encara un revés d'aquests sense poder-ne parlar? Si no estem preparats per acceptar la mort d'un fill, com afrontes aquesta absència? Deus haver de tenir confiança en els que t'envolten mentre vius el teu propi infern. Jo em penso que tindria un nus permanent a l'estómac, que em faria un tip de plorar i mossegar-me els llavis, de cloure els punys i serrar les barres notant com les dents xerriquen mentre renego i maleeixo. Deu arribar un punt que només deus poder omplir l'absència d'algú que no el tens però que saps que hi és amb els seus records i això et deu mantenir esperant amb esperança que arribi el dia que soni el telèfon, despengis i que després que la línia faci un cruixit sentis la seva veu tal i com l'has sentida sempre. Una abraçada ben forta per a vosaltres que us ha tocat viure amb discreció.
