Avui és festa
‘El cuaderno gris'
En la traducció de Ridruejo hi batega el català original de Pla
“La desatención por la literatura catalana en su lengua es grave en Madrid –aunque no tanto como fue– y donde primero se nota es en las librerías. A esta ignorancia estúpida la llaman algunos patriotismo, lo que daría la razón a mis amigos catalanes más ofendidos y extrañados.” Aquesta reflexió amb tantes ressonàncies avui dia és de 1973, a les acaballes del franquisme i és de Dionisio Ridruejo, el traductor d'El quadern gris de Josep Pla. Pobre Ridruejo!, el seu espant hauria anat en augment si hagués viscut fins avui. Li costaria entendre el curiós fenomen que fa que autors amb noms catalans (Jaume Cabré, Quim Monzó...) venen més exemplars en llengües i països estrangers que no pas en les edicions en castellà que es publiquen a la península Ibèrica. Ara gràcies al treball tenaç i rigorós del professor de la UPF Narcís Garolera, s'ha reeditat El quadern gris amb el benefici d'una revisió escrupolosa del text a partir del manuscrit original. I la mateixa revisió ha permès una nova edició de la traducció, obra de Ridruejo i la seva esposa Glòria de Ros, amb el títol El cuaderno gris. Ridruejo i senyora treballaven amb l'edició catalana i no pas amb el manuscrit. Exemple: si Pla escriu “solterona”, una castellanada, el corrector català ho canvia per “vella senyora” i, per tant, Ridruejo tradueix “vieja señora”. En l'edició actual, i després d'aquest rocambolesc recorregut, a la versió castellana s'utilitza la paraula “solterona” i es restitueix, doncs, amb una paraula perfectament castissa el sentit del manuscrit del propi Pla. Els bons treballs filològics sempre s'acaben convertint en lliçons d'història, de sociolingüística, de política... En la traducció de Ridruejo hi batega el català original de Pla, de manera que si es llegeix en veu alta un se sent quasi obligat a llegir El cuaderno gris amb un marcat accent català. Potser Pla va ser el darrer pont possible entre el món català i el castellà i d'aquí una certa malenconia, com la que ja desprèn el mateix Ridruejo al pròleg: “¡Qué provechosa sería la influencia de Pla tierra adentro!”