Diàlegs impossibles

–Bon dia, vinc de l'Agència Tributària de Catalunya. –Caram, això impressiona de veritat! –Vinc de part de l'estat en construcció, ja m'entén... –Passi, passi, la república de Catalunya sempre és benvinguda a casa. Fa molt de temps que l'esperàvem; a la República, no a vostè! –Em sap greu dir-li que és un contribuent pèssim. –Caram, quina eficiència! Ara em clavarà una multa? –No és res personal; l'Estat no pot fer distincions. –Vol diners? No en tinc. Sap què, faci'm empresonar. A la presó no hi deu fer el fred que fa a casa meva... –Ara que ho diu, potser sí que es nota... –Ho sento però ha fet tard. La pobresa energètica se li ha avançat. Estic pelat, i no només de fred.