Monteverdi

Ducat de Màntua. 1610. Monteverdi posa la darrera nota de la que serà una de les grans obres de la música religiosa: les Vespro della Beata Vergine. En lloc de dedicar-la al seu patró, el duc de Gonzaga, com havia fet amb Orfeo, escriu una dedicatòria al papa Pau V. Hi ha qui diu que pretenia trobar feina a Roma, i altres asseguren que volia una beca per al seu fill al seminari pontifici. No va assolir ni una cosa ni l’altra. Pensava en tot això diumenge a Torroella mentre assistia a la memorable interpretació de les vespres a càrrec de La Fenice de Jean Tubéry. Com es pot negar res a l’autor de tanta bellesa? Impossible. Tres anys després, Monteverdi ja era mestre de capella de Sant Marc, a Venècia, un càrrec que va ser vitalici.