Sempre encaparrats a marxar lluny

La societat té un no sé què –obsessió, potser?– a sempre voler marxar ben lluny. A voler investigar territoris i cultures més enllà de la seva. Com més quilòmetres lluny estiguin, millor. Més exòtic. I això està de conya, perquè vol dir que som una societat atrevida, aventurera, curiosa, tolerant. Però, desitgem anar tan lluny un cop conegut tot el que tenim a prop? No! Volem viatjar i trepitjar un munt de països sovint sense ni haver voltat per casa nostra, sense haver-nos donat l’oportunitat de conèixer les meravelles que hi ha a la nostra terra. Plànols com els que ha editat Manresa amb les rutes per l’anella verda –un recull de 55, que no són poques– ens haurien de fer adonar que aquí, ben a prop, també hi ha llocs molt bonics on anar.