Una dona desesperada

Mentre els desallotjats del carrer Sugranyes explicaven ahir, en una roda de premsa, la seva situació, una dona plorava, discretament, en un banc. Era Sandra Salas, que el 8 d’agost va ser desallotjada del pis que havia ocupat al carrer Entença. El focus informatiu és ara sobre les famílies del carrer Sugranyes, però la Sandra explicava una situació que feia por. Un cop esgotats prestacions i estalvis, sobreviu amb els 265 euros de la pensió d’orfandat del seu fill de set anys. No troba cap habitació on acceptin nens, i els serveis socials, diu, no li han ofert cap ajut més enllà de dos mesos de menjar. Avisa que tornarà a ocupar un pis buit si no troba cap més solució. I no em sorprendria pas, després de veure la desesperació als seus ulls.