Els gestos del dia després

Si res positiu tenen les pitjors tragèdies és que les solen seguir petits grans gestos d’humanitat i unitat sovint impensables hores abans. Gestos que, com que la vida continua, ajuden a aixecar-se i a omplir el buit immens que queda. La ciutadania reocupant la Rambla de Barcelona i el passeig de Cambrils, els crits de “no tinc por” o el reconeixement popular als Mossos són detalls que contribueixen a superar el trauma. També la potent imatge de dos presidents que estan a matadegolla encapçalant una reunió per trobar solucions, i exhibint fermesa plegats sense buscar retrets ni lectures malaltisses, a diferència, per cert, d’alguns mitjans. Temps hi haurà per reprendre les hostilitats polítiques, però ahir no tocava. I qui ho havia d’entendre ho va fer.