Separats per “un ‘puto’ vidre”

Rebre una carta. Saber que tot el poble s’ha reunit a les set del vespre a la plaça per recordar-te. O que els teus companys de feina han sortit al carrer a les dotze del migdia per denunciar que tu no hi ets. Gairebé sentir la cassolada retronant de balcó a balcó a les deu del vespre... Els familiars dels Jordis, del vicepresident i dels sis consellers empresonats asseguren que tot això els manté serens i amb ànims. Venen a dir que la societat civil, organitzada o en accions individuals, té un paper que no pot desatendre. El “No esteu sols” de la manifestació per la llibertat dels presos de dissabte també acompanya aquests familiars. Els que parlen del “puto vidre” que els separa en les visites a la presó. Perquè les abraçades allà van cares. Un cop al mes.