Vaixells, elefants i conills

En el món sobiranista, les metàfores són marineres. La tradició artúrica –la de Mas al timó– ha impregnat de salabror el discurs d’un país que, de singladura en singladura, ha patit forts cops de vent i de mar, que ha sobreviscut mil vegades al naufragi i que aspira a fer port a la República somiada. L’unionisme, en canvi, és, metafòricament, més de terra endins. Felipe González ironitzava l’altre dia sobre la possibilitat que el Parlament designi un elefant per presidir la Generalitat i ahir, el ciutadà José Manuel Villegas demanava a Puigdemont que deixés de córrer com un conill espantat. Mas va tenir un besavi capità de veler, Villegas ha corregut maratons i Felipe és un gerro xinès decorat amb elefants horroritzats per tanta porta giratòria.