Crueltat necròfaga de Ferrer Lerín

Durant la joventut, als anys setanta i vuitanta, alguns dels meus companys em van introduir en la literatura de Francisco Ferrer Lerín, poeta i narrador excepcional. Sense escola, el podríem adscriure a corrents neosurrealistes europeus o, fins i tot, manxecs, però passa que el nostre home és de Barcelona i ornitòleg especialitzat en aus rapinyaires necròfagues. Em van fascinar La hora oval, Cónsul, sobretot, el bestiari i un volum que em va regalar Xavier Sabater que es va perdre a la selva de la biblioteca. Ara Anagrama posa a la venda Besos humanos, un recull que és una bogeria, ple de contes asimètrics d’extensió amb finals sobtats i sentimentalisme a mínims. Ferrer Lerín és un gegant, i no l’assassí de John Updike, com algú ha dit...