Una peça del tebeo

De petita hi havia unes petites peces en els TBO vells que corrien per casa que mai arribava a entendre. Els Diálogos para besugos, probablement obres del surrealisme o la ironia més fina, se m’escapaven. Sovint eren converses a dues bandes en què un personatge parlava d’una cosa i l’altre, d’una de diferent o que se li assemblava tant com els testos a les olles. Eren peces que no em feien ni mal ni bé; no les entenia. Caldrà veure si l’esperada trobada d’avui a La Moncloa s’assembla més a una peça del tebeo que a un diàleg sincer, malgrat la promesa que no hi ha temes vetats i que es pot parlar de tot. Molt bé, això de parlar, però millor si el de l’altra banda també t’escolta i t’entén; o no t’entén però et vol comprendre.