L’APUNT
Canvis generacionals
Darrerament s’ha atribuït part del conflicte del Lliure a la necessitat d’un canvi generacional. Hi ha una generació, amb consciència de ser-ho, que demana pas. No és res nou, ni tampoc circumscrit a l’àmbit teatral. Llei de vida. Però cal matisar-ho. En el món professional no és bo voler ser el califa per ocupar el lloc del califa. Totes les estructures necessiten l’experiència de la veterania i l’empenta de la joventut i també l’equilibri entre la gosadia i el coneixement de la maduresa. El model de relleu generacional sense més ni més no funciona perquè ens oblidem que cada tres generacions –o a vegades cada dos– en desapareix una que ni tan sol ha tingut dret a ser anomenada. Com si no hagués existit mai. Caldria un replantejament del que representa la renovació.