L’APUNT
Amb la bena als ulls
És molt decebedor, cínic fins i tot, que un milió de persones tornessin a sortir dimarts (per setè any seguit!) per reclamar la independència i ara també llibertat per als represaliats, i que tot el que tingués a bé dir-los el nou messies del diàleg fos que a Catalunya no preocupa l’autodeterminació sinó la convivència (?). D’acord que no és el mateix Sánchez que els que ahir qualificaven l’exemplar Diada d’“aquelarre” i ho utilitzaven per exigir un nou 155, però ja no n’hi ha prou, de distanciar-se d’aquestes barbaritats filofranquistes. Que canviï d’assessors, i el PSC que s’ho faci mirar també. Amb els encegats per la ràbia ja s’ha vist que no s’hi pot parlar, però amb els que duen la bena als ulls és ben dubtós, per moltes mocions que facin i desfacin al Congrés.