Títols a l’engròs per a polítics mediocres

La política espanyola s’ha convertit en un pim-pam-pum d’acusacions encreuades a propòsit de la veracitat de màsters i doctorats. Els partits es dediquen al “i tu més” contra els dirigents prefabricats de les altres formacions que, a falta de solidesa política i humanística, inflen els currículums com si fossin globus. Com si un títol de més o de menys fos el que fa bo un governant. Si més no, tot plegat haurà servit per desemmascarar algunes universitats (ep, no totes) que, enfilades al carro de Bolonya, aprofiten la necessitat de lluir un màster per fer l’agost a còpia de títols de pa sucat amb oli que serveixen en safata als clients. Qui paga mana, i si s’ha de donar un cop de mà al client, es fa. La cultura de l’esforç tampoc no és igual per a tothom.