L’APUNT
50 anys del doble blanc
Ahir em van fer un bon regal. Una primera edició de l’any 1968 del White album dels Beatles. És la segona vegada que me’l regalen. Segurament perquè saben que és el meu preferit.I no és que el consideri el millor. Trobo que Revolver, Sgt. Pepper, Abbey Road i Let it be. són discs rodons, però el que m’agrada del blanc és que justament no és rodó, sinó quadrat, és una estranya barreja de d’obsessions beatelianes amb la participació de tots quatre. Ringo cantant la tendra Good Night, la contundent guitarra de Georges Harrison a While My Guitar Gently Weeps. I petites meravelles com Blackbird. Al novembre farà 50 anys que es va publicar aquest doble àlbum de conceptual coberta de l’artista pop Richard Hamilton.