Amb la mà estesa, però sense el lliri

És evident que, si mai arriba, Sánchez no farà cap moviment real fins passat el judici a l’1-O. És a dir, si fa no fa, abans d’iniciar una nova legislatura reforçat per les urnes. I és igual d’evident que l’independentisme no li pot avalar un pressupost sense un gest polític previ. Si volen explorar un diàleg que interessa a tots dos no té sentit esperar que demà pactin el referèndum, i menys que algú s’empassi el peix al cove pujolià. D’aquí la rellevància del pas ahir del PDeCAT, que a més d’apagar focs interns –res fa pensar que ERC no el veurà també bé– planteja peticions ben realistes: una taula, mediador extern inclòs, per estudiar els viaranys legals per exercir l’autodeterminació i una comissió que vigili que allò pressupostat s’executa. Ni això negociaran?