L’APUNT
I morien cridant la mare
Un dels fets més corprenedors de la Guerra Civil espanyola és la manera com morien molts dels joves cridats a files, travessats per una bala al camp de batalla, dessagnant-se sense remei i cridant la mare. Els udols de desesperació reclamant inútilment l’auxili de la persona que els havia dut a aquell món va transmutar, amb el pas dels any, en el plor silent dels familiars d’aquells valents defensors de la República que mai van saber on van ser enterrats els seus fills. Ahir, la nova República (en construcció) va fer un acte de reparació enterrant les restes d’alguns d’aquells soldats que havien anat a parar a fosses comunes. Un desgreuge i un prec; que mai més cap jove ardit hagi de cridar la mare en el camp de batalla.