Sota mínims

Amb 39 anys de governs autonòmics a Catalunya amb una àmplia varietat de polítiques lingüístiques caldria pensar que qualsevol ciutadà a Catalunya a l’hora d’assistir a una sessió cinematogràfica dubtés a l’hora de triar sala per veure-la amb doblatge en català o en versió original subtitulada. Però no, només un 2% dels films que es projecten al país són en català incloent-hi doblatge, VO en català i subtitulació. Un panorama que situa el cinema al capdavall de les expressions creatives i comunicatives. Hi ha una premsa, una ràdio i una televisió en català però no un cinema en català. I això que el Tribunal Constitucional va rebaixar les pretensions del govern d’un 50 a un 25%, molt per sobre del que hi ha ara.