Els incerts camins de la violència

La fragmentària identitat de l’home modern ha perdut la possibilitat de la certesa. Fa anys el líder basc Xabier Arzalluz arribava a una conclusió preguntat enmig d’una conversa: “Vostè s’imagina un català amb una pistola?” Liquidava amb una frase la Rosa de Foc i les llegendes d’almogàvers i altres subtileses. Ara parlem amb les plantes o recordem tocaments capellanescos de fa mil anys com a punts de conflicte. Cada polític acusat del procés ha negat la violència. És un camí del passat. S’ha cregut que només la sang fa avançar la història, però segurament la fa avançar cap a zones de regressió. Estem en una zona indolora on la repressió encara és present. El camí de la no-violència no hauria d’anul·lar la violència del poder?