Tim Burton, de la màgia a l’espectacle

La màgia i la poesia neixen sovint de les petites coses. No són incompatibles amb el gran espectacle, però les servituds d’una superproducció cinematogràfica (i això es pot fer extensible al circ i el teatre) poden ser un obstacle insalvable per a creadors que havien brillat en propostes més petites, íntimes, que xiuxiuegen a l’orella de l’espectador. Tim Burton va explorar l’imaginari de Nadal, els contes gòtics i la mitologia de la Bella i la Bèstia o Frankenstein en meravelles com Beetlejuice, Eduardo Manostijeras, La núvia cadàver o Frankenweennie i en va saber treure màgia i poesia. Quan maneja grans pressupostos, no sempre sap –o no pot– portar-les al seu terreny i, en films com El planeta dels simis, Sweeney Todd o Dumbo, acaba sent simplement un bon artesà.