L’APUNT
Catalunya serà poètica o no serà
Des de la seva fundació a mitjan anys noranta, o des de les 35 edicions del Festival Internacional de Poesia, sempre m’ha fascinat la quantitat de públic que assisteix als actes. Ha estat una feina lenta, però que des del primer any, amb José Agustín Goytisolo i Pepe Hierro, ja vam veure que tiraria endavant. Tot i ser un espectacle de minories –afortunades minories–mai no decep als nouvinguts perquè sempre troben una veu, una frase o un poema que els omple. Si mirem la resta del país, sembla un concurs de polítics, futbolistes i cuiners –curiosament els que més agraden són de tarannà poètic–. Per què no dur la disciplina dels Verdaguer, Maragall, Foix, Sagarra i Goytisolo al públic massiu? Segur que seria convincent.