Una felicitat incompleta

Qui havia de dir a Pedro Sánchez aquell octubre del 2016, quan va sortir derrotat de les primàries per escollir secretari general del PSOE i qüestionat i desautoritzat va anunciar la seva dimissió, que menys de tres anys després seria president del govern espanyol i es convertiria en un dels grans líders europeus. El PSOE, gràcies principalment a la fragmentació de la dreta espanyola, és el partit socialdemòcrata més potent a la UE, i per tant buscarà la recompensa: o la presidència del grup o algunes presidències de comissions, o si més no una vicepresidència de pes per a Borrell a la nova Comissió Europea. La felicitat, però, mai és completa. Sánchez té el gust amarg de no haver aconseguit el poder a Madrid, la joia de la corona d’Espanya.