Aquella tardor

L’enèsima tardor política calenta ja treu el cap. I ja en van unes quantes i es repetiran les proclames tan nostrades sobre la unitat de l’independentisme. Podran ser crides a la unitat electoral o seguir marejant amb les estratègiques, però està clar que un dia (si pot ser no molt llunyà) els partits hauran de fer concessions (sí, més) per no seguir donant la imatge d’estar en un atzucac permanent. Que serà un camí llarg, ja es va veient, però cal no acabar provocant un desànim generalitzat ple de retrets i de mirades de reüll. El vot independentista ja hi és, perquè cada vegada és un sentiment més generalitzat, però cal no desmobilitzar-lo exposant al mínim les lluites partidistes que, tot sigui dit, sempre han existit.